blat

mollar

fonts escrites

"Dóna una collita més abundosa que les altres classes de blat conegudes al país, ja que sovint se n'obté setze i fins i tot vint vegades més per sembrada; també resisteix millor l'aridesa i creix molt bé en els terrenys més dolents. S'assembla molt al blat moro i pateix els mateixos inconvenients quant al pa i a les propietats de la palla, però li guanya en blancor. A Mallorca només se'l coneix des de 1848. Un gra de procedència desconeguda, en germinar per casualitat a un marge de l'atenció d'un pagès de Calvià, que vivia a Galilea (municipi de Puigpunyent), anomenat Don Pere Joan Vicens, Mollar de renom, i aquest les va fer servir per reproduir-les. El resultat obtingut fou tan esplèndit que la nova varietat, a la qual es va posar el nom del descobridor, d'aquí ve blat d'en Mollar, o abreujat blat Mollar, es va estendre tan ràpidament per tota l'illa, que en nou anys se'n va aconseguir una anyada de més de 50.000 quarteres (3.517.000 litres). L'any 1857, a l'exposició agrícola de Madrid, fou molt lloat i un dels seus expositors (Don Jaume d'Olesa) va guanyar la medalla d'or. Durant alguns anys s'estengué de cada vegada més, actualment no se'l té en tan alta estima, probablement perquè s'ha degenerat una mica." (HABSBURG-LORENA, 1897).

 

ROKSETH (1923) diu: Anomenat a Manacor, Santa Margalida, Porreres, Llucmajor, Montuïri i Sant Joan, derivava del blat moro, però seria més fi i faria el pa més blanc. Un dels més extesos a l'illa. Tija mig buida i espiga negra.

 

"Té la canya gruixada, l'espiga gruixada i curta, el gra blanc, retent i molt fi (Mall.). Hi ha la varietat mollar blanc, que té la canya buida i l'aresta negrosa, i la mollar negre, amb la canya plena i l'aresta molt negra." (ALCOVER, 1941).

fonts orals

Tomeu Cerdà diu: "Fa l'espiga grossa."

recursos

mollar
mollar